M'agradaria ser l'Alicia...

Mai heu tingut ganes de ser invisibles o almenys de poder desaparèixer per unes hores de tot el que ens envolta? Nosaltres sí, i encara que pugui sonar estrany per això ens alguns moments ens agradaria ser l'Alícia.

Ella té l'oportunitat de traslladar-se a un món totalment paral·lel, on no importa qui ets ni res del que has fet fins al moment. On el teu passat no compta i ets lliure de dir el que penses. Vols cridar i saltar? Doncs fes-ho, com a molt creuran que estàs una mica boja, però avui dia tothom ho està i les bones persones més.

El que donaríem per poder dur a la butxaca un bolet que ens permetés canviar de mida... Així no ens caldria pensar:"Tant de bo se'm s'empassi la terra". Doncs aquest seria el moment perfecte per mossegar el bolet i convertir-nos en una personeta de 20 cm que passés desapercebuda entre la resta dels humans. O per contra, qui no ha desitjat mai poder fer quelcom que finalment no ha fet per por a què pensarien els altres. Aquest seria un bon moment per mossegar l'altre costat del bolet i convertir-se en un gegant.

L'Alicia de Tim Burton

Hem llegit el llibre d'Alicia al país de les meravelles i, aprofitant l'estrena de la pel·lícula Alicia al país de les meravelles de Tim Burton, també hem anat al cinema a veure-la.

Aquí deixem el tràiler de la pel·lícula:

Tim Burton, en la seva lliure adaptació cinematogràfica, se centra en un dels poemes que apareixen en el primer capítol de "A través del mirall i el que Alícia va trobar allà: la Casa del Mirall". El poema s'anomena El Galimatazo.

GALIMATAZO

Brillaba, brumeando negro, el sol;
agiliscosos giroscaban los limazones
banerrando por las váparas lejanas;
mimosos se fruncían los borogobios
mientras el momio rantas murgiflaba.

¡Cuídate del Galimatazo, hijo mío!
¡Guárdate de los dientes que trituran
y de las zarpas que desgarran!
¡Cuídate del pájaro Jubo-Jubo y
que no te agarre el frumioso Zamarrajo!

Valiente empuñó el gladio vorpal;
a la hueste manzona acometió sin descanso;
luego, reposóse bajo el árbol del Tántamo
y quedóse sesudo contemplando…

Y así, mientras cavilaba firsuto,
¡¡hete el Galimatazo, fuego en los ojos,
que surge hedoroso del bosque turgal
y se acerca raudo y borguejeando!!

¡Zis, zas y zas! ¡Una y otra vez
zarandeó tijereteando el gladio vorpal!
Bien muerto dejó al monstruo, y con su testa
¡volvióse triunfante galompando!

¡¿Y haslo muerto?! ¡¿Al Galimatazo?!
¡Ven a mis brazos, mancebo sonrisor!
¡Qué fragarante día! ¡Jujurujúu! ¡Jay, jay!
Carcajeó, anegado de alegría.

Pero brumeaba ya negro el sol;
agiliscosos giroscaban los limazones
banerrando por las váparas lejanas;
mimosos se fruncían los borogobios
mientras el momio rantas murgiflaba…


De A través del espejo y lo que Alicia encontró al otro lado, Alianza Editorial, Madrid, 1973. (Traducción: Jaime de Ojeda).


L'adaptació de Tim Burton fa que l'Alicia perdi la seva individualitat. En l'obra de Carroll el personatge d'Alicia va caminant sola pel país de les meravelles, encara que va acompanyada per diversos personatges al llarg de l'obra, en els moments importants es queda sola; en canvi, en la pel·lícula Tim Burton deixa de banda aquesta individualitat i, fins i tot, crea un grup per lluitar contra la Reina Vermella.

El gat de cheshire

Dins de les situacions caòtiques d'Alícia al País de les Meravelles, hi ha una figura que ha cridat la nostra atenció, potser per sobre de totes les altres: el Gat de Cheshire. Qui o què és aquest animal?, Per què crida tant la nostra atenció?

El Gat de Cheshire és un personatge fictici creat per Lewis Carroll. Té la capacitat d'aparèixer i desaparèixer a voluntat, entretenint a Alicia mitjançant converses amb tints filosòfics i amb la seva existència paradoxal: és com si la vida fos un embarbussament, un constant saber i no saber, es pot interpretar com que nosaltres no podem estar segurs del que veiem o del que creiem que es mostra davant els nostres ulls perquè pot no existir.

De fet, és l'únic capaç de burlar-se de la Reina de Cors i sortir-se amb la seva. En el capítol del joc de croquet, el gat de Cheshire ens descobreix un dilema: Com podem tallar-li el cap a algú que no el té ancorat al seu cos?

Alicia al país de les meravelles

Títol: Alicia al país de les meravelles

Títol original: Alice’s Adventures in Wonderland.

Autor: Lewis Carroll.

Traducció: Salvador Oliva Llinàs (1996).

Il·lustracions: Víctor Igual.

Editorial: Empúries.

Any d’edició: 2009.

Número de pàgines: 140.

Tierras de penumbra

Títol: Tierras de penumbra

Títol original: Shadowlands

Direcció: Richard Attenborough

País: El Regne Unit

Any: 1993

Durada: 131 min.

Gènere: Drama, Romanç, Biogràfic

La pel·lícula "Tierras de penumbra" està basada en la vida de C.S. Lewis, autor de l'obra "Les cròniques de Nàrnia".

A continuació, podem veure els fragments de la pel·lícula que ens han marcat més profundament:

Tierras de penumbra ens relata una vida turmentada de C.S. Lewis pel que fa a l'aspecte familiar/personal. En la qual la mort de la seva mare, a causa d’un càncer fou un fet que el va marcar al llarg de molt anys.
C.S. Lewis, va escriure la novel•la “Les cròniqueas de Nàrnia”, per fer de la història una mena de món paral·lel en el qual es volia endinsar de manera que pogués així, evadir-se d’una realitat no gaire esperançadora, i on se’ns mostra un món de fantasia i reptes a superar, en forma d’aventures.

És doncs també un fet, que no solament l’autor parteix cap a un altre món paral·lel, sinó que és un simple reflex del que la majoria de la societat tendeix a fer: crear-se un món màgic en el seu interior, reflotant-lo en els moments més difícils i en els quals necessitem evadir-nos de tot allò que ens preocupa i ens enutja.

Ens atreviríem a afirmar que un percentatge elevat de la societat en un moment o altre ha elaborat el seu petit món fantàstic on per uns instants ha estat capaç d’evadir-se dels petits o no tan petits problemes de la vida quotidiana, on per una estona ha tornat a ser feliç, tornant a ser el nen o nena que tantes aventures li hagués agradat viure en la seva infància.

Les Cròniques de Nàrnia - La pel·lícula

L'obra de C.S Lewis es va dur al cinema amb el mateix títol:"Les cròniques de Nàrnia: El lleó, la bruixa i l'armari", pel·lícula dirigida per Andrew Adamson.

A continuació, podem veure el tràiler de la pel·lícula de Walt Disney:

Les Cròniques de Nàrnia

Títol: Les cròniques de Nàrnia: el lleó, la bruixa i l'armari.

Autor: C. S. Lewis

Editorial: Andrés Bello

Breu resum:

La història narra les aventures de quatre germans: Lucy, Edmund, Susan i Peter, que durant la Segona Guerra Mundial descobreixen el món de Nàrnia , al qual accedeixen a través d'un armari màgic mentre juguen a fet i amagar a casa d'un vell professor. A Nàrnia descobriran un món increïble habitat per animals que parlen, follets, faunes, centaures i gegants a qui la Bruixa Blanca ha condemnat a l'hivern etern. Amb l'ajuda del lleó Aslan, el noble sobirà, els nens lluitaran per vèncer el poder que la Bruixa Blanca exerceix sobre Narnia en una espectacular batalla i aconseguir així alliberar de la maledicció del fred.

A continuació, una breu recopilació d'imatges de la pel·lícula Peter Pan de l'any 2003 dirigida per P. J. Hogan, acompanyades per la cançó Miss You When Your Gone:

El canto del loco - Peter Pan

Fins i tot, el grup de música El canto del loco han dedicat una cançó a Peter Pan. Vet aquí el vídeoclip musical:

Síndrome de Peter Pan

La Síndrome de Peter Pan: Quan els éssers humans no volen créixer

No és una qüestió d'edat. Hi ha exemplars de 30, 40, 50, 60 anys i n'hi ha que moren sent Peter Pan, tot i la infatigable inversió que dediquen a esquivar la vellesa. El psicòleg nord-americà Dan Kiley denominà com Síndrome de Peter Pan al conjunt de trets que té aquella persona que no sap o no pot renunciar a ser fill per començar a ser pare. L'home / nen que es resisteix a créixer.

Davant la impossibilitat de trobar la font de l'eterna adolescència, part dels homes de la societat actual han optat per ancorar en una joventut que si bé no és física, sí que els garanteix la psicològica i la comoditat d'afrontar el dia a dia sense anar més enllà, una mena de Carpe Diem.

Es tracta sens dubte d'una dolça temptació entre la joventut i la maduresa, entre el País de Mai Més i el món real. El primer sempre resulta més atractiu i temptador, però arribada l'hora, cal agafar el toro per les banyes i saber fer el pas d'un estat a un altre.

Peter Pan ¿Llibre o pel·lícula de Disney?

De vegades les persones prefereixen veure pel·lícules abans que llegir llibres. Donen com argument que és molt més ràpid, que llegir els costa més perquè en el llibre t'has de crear tu mateix la imatge, i la pel·lícula en canvi ja t’ofereix les imatges, amb la qual cosa és més fàcil de seguir.

En el nostre cas no és diferent, acostumem a mirar pel·lícules més que llegir llibres, encara que llegir no ens desagrada. Tot i que si hi ha llibre i pel·lícula, preferim primer llegir el llibre i després mirar la pel·lícula. Però aquesta vegada ha estat a la inversa, ambdues fa uns quants anys ja vam veure la pel·lícula de Disney de Peter Pan. Abans de llegir el llibre, però, ens vam proposar deixar de banda la pel·lícula per tal d'anar creant i imaginant els personatges a mesura que anàvem llegint (ens va resultar més fàcil del que ens imaginàvem, tot i que de vegades apareixia la influència dels personatges de Disney). Tot i així, després de llegir el llibre, vam voler mirar la pel·lícula una altra vegada per observar-la des d'una altra perspectiva.
La pel·lícula que ens va semblar tant bonica en la nostra infància, aquest cop ens va decebre. Per què? Doncs perquè els de Disney van voler canviar quelcom molt important. Com pot ser que J.M.Barrie, escriptor de la història comences el llibre amb “Tots els nens creixen, tots menys un...” i que després a la pel·lícula decideixin que els Nens Perduts tampoc creixeran? fent d'aquesta manera que Peter Pan perdi de cop allò que el fa únic i passi a compartir amb la resta de Nens Perduts el fet de no créixer.

Peter Pan

Títol: Peter Pan

Autor: J.M. Barrie

Col·lecció: El libro de bolsillo

Traducció: Nazaret de Terán Bleiberg

Numero de pàgines: 190

Breu resum:

Wendy, Michael i John eren tres germans que vivien als afores de Londres. Wendy, la més gran, havia contagiat als seus germanets la seva admiració per Peter Pan. Cada nit els explicava als seus germans les aventures de Peter. Una nit, quan gairebé dormien, van veure una llumeta moure's per l'habitació. Era Campaneta, la fada que acompanya sempre a Peter Pan, i el mateix Peter. Aquest els va proposar viatjar amb ell i amb Campaneta al País de Mai Més, on vivien amb els Nens Perduts ... - Campaneta us ajudarà. Només cal que us faci una mica de pols màgic perquè pugueu volar. Quan ja es trobaven a prop del País de Mai Més, Peter els va assenyalar: - És el vaixell del Capità Garfi. Tingueu molta cura amb ell. Fa temps un cocodril li va devorar la mà i es va empassar fins el rellotge...
No volem contar més, per tal que pogueu descobrir per vosaltres mateixos la màgia i la fantasia d'aquest relat.

El joc de Kim

Al la novel·la, Kim és sotmès a diverses proves a fi de preparar-se per difícils missions com a espia. Sir Baden Powell, el creador de l'escoltisme va deduir d'això un joc que ha estat utilitzat per l'ensinistrament dels Scouts o escoltes. Consisteix a observar durant un minut vint objectes diferents que són a una safata. Després es cobreix la safata i el jugador haurà de dir tots els objectes que hagi retingut en la seva memòria.

Sobre la base d'aquest exercici de retentiva el tractadista de jocs infantils Jean Loiseau, va idear una sèrie de varietats, algunes de les quals oferim a continuació:

El kim de localització. Consisteix en el mateix que l'anterior, però amb la diferència d'haver de dibuixar un esquema de la safata situat en ella el lloc aproximat que ocupa cada objecte. El temps per a l'observació de la safata haurà de ser de dos minuts; per al dibuix de cinc minuts.

El kim reconstruït. Després d'haver observat la safata durant un minut, se li tapen els ulls al jugador. Es treu aleshores els objectes de la safata i se'ls distribueix per l'habitació posant-los entre d'altres. Després es donen cinc minuts perquè busqui els objectes i els posi de nou al suport en el lloc que abans ocupaven.

El kim col·lectiu. Els jugadors formaran cercle al voltant de la safata i després d'observar els objectes durant un minut, se'ls tapen els ulls. Cada jugador, segons un torn establert, dirà el nom d'un objecte, que serà retirat de la safata. Si un dels jugadors s'equivoca, quedarà eliminat

El kim robat. Aquesta és una altra varietat col·lectiva, els jugadors observar durant un minut la safata amb els objectes. Quan l'àrbitre ho determini, es tornaran d'esquena, i aquest agafarà un dels objectes fent-li desaparèixer. Els jugadors tornaran a examinar la safata i el primer a dir el nom de l'objecte robat guanyarà.

Kim

Títol: Kim

Autor: Rudyard Kipling

Adaptació: Eduardo Alonso

Editorial: Vicens Vives (Cucanya)

Il·lustracions: Francisaco Solé i Fuencisla del Amo

Pàgines: 170
Breu resum:

Kim és la història de Kimbell O'Hara, jove britànic de família humil, que després de quedar orfe i donada la seva condició de angloindi pot prestar valuosos serveis secrets per a la seva pàtria. Amb aquest rerefons de contraespionatge es desenvolupa la veritable essència argumental de la novel·la, el camí de perfecció que Kim inicia amb un lama tibetà a la recerca dels Quatre Llocs Sagrats, és a dir, el camí de perfecció i salvació de l'home assenyalat per la Divinitat per apartar del món de la il·lusió, el dolor i la por i oferir-li la veritable llibertat. De tal manera que Kim i el lama arriben a confluir en una unitat, que té com a decorat l'Índia colonial, amb el seu mosaic de races, castes, religions i professions.

pel.licula Miquel Strogoff

Mirant per la xarxa hem trobat un resum del llibre de Miquel Strogoff realitzat amb dibuixos animats. Creiem que és molt interessant.

Miquel Strogoff

Títol: Miquel Strogoff

Autor: Julio Verne

Traductor: Lluis Quintana

Editorial: Castellnou edicions

Pàgines: 164


Breu Resum:

Aquesta novel.la explica les aventures d'un correu del tsar anomenat Miquel Strogiff, el qual, en plena invasió tàrtara, ha de travessar Sibèria i superar tota mena d'obstacles per acomplir una important missió secreta.

Strogoff surt de Moscou per iniciar l'arriscat viatge que el portarà a Irkustsk. Té l'ordre de lliurar una carta al Gran Duc, germà del tsar, i avisar-lo que la ciutat corre perill. Però un traïdor, Ivan Ogareff, intentarpa impedir que arribi a la seva destincació.

Cançó dels pirates

"Ron, ron, ron, la botella de ron"

Grandes genios de los piratas
sin la marina ni tanta mafia
eran terribles para su tiempo
ladrones inseparables o tesoreros.

Dieciseis hombres en el cofre del muerto
ron, ron, ron la botella de ron
Dieciseis himbres en el cofre del
ron, ron, ron la botella de ron

Qué empezaría pata de palo
si en su mar estaría localizado
ellos abordaban a gente con pasta
pero un buen perrero, no mira casta

Dieciseis hombres en el cofre del muerto
ron, ron, ron, la botella de ron
Dieciseis hombres en el cofre del muerto
ron, ron, ron la botella de ron

Al abordaje!

El mapa del tresor

Tots els pirates tenen una gran obsesió! Quina deu ser? A les pel.licules sempre veiem al pirata intentant trobar un tresor. Doncs en aquest llibre passa el mateix. Tots volen ser rics i tan sols poden trobar el tresor si tenen el mapa.

L'únic mariner que té aquest poder és en Billy Bones quel confia plenament en Jim Hawkins. Tal és la confiança que li té que fins i tot li confessa l'existència del cofre que té guardat a la seva habitació i a més li remarca la seva importància

Després de la mort del mariner, Jim s'emporta el cofre i dins del cofre hi ha uns papers juntament amb unes monedes. Però, quins papers?

Doncs Billy també era un pirata i sabia de l'existència d'un tresor. Dins el cofre hi ha ell mapa de l'illa del tresor!

Aquí podem veure el mapa:

L'illa del tresor

Títol: L'illa del Tresor

Autor: R.L.Stevenson

Traductor: David Fernandez

Editorial: Castellnou Edicions

Pàgines: 182

Breu Resum:

Jim Hawkins és un adolescent molt valent que treballa a la posada dels seus pares. Un dia rep la visita d'un vell mariner que busca allotjament, el capità Bill. Arran de la mort inesperada d'aquest home, Jim troba entre les seves pertinences el mapa d'un tresor amagat en una illa per un temible pirata, el capità Flint. Després de contractar una goleta, la Hispaniola, i una tripulació capaç de conduir-la, el protagonista s'embarca cap a l'illa del tresor. Durant la travessia descobreix que alguns tripulants formen part, en realitat, d'una banda de pirates capitanejats pel malvat John Silver, i que la seva intenció és amotinar-se quan desembarquin a l'illa, aconseguir el mapa i trobar el tresor.

Aportació al bookspace

" ... me imagino a muchos niños pequeños jugando en un gran campo de centeno. Miles de niños y nadie alli para cuidarlos, nadie grande, excepto yo. Y yo estoy al borde de un profundo precipicio. Mi misión es agarrar a todo niño que vaya a caer al precipicio. Quiero decir, si algún niño echa a correr y no mira por dónde va, tengo de hacerme presente y agarrarlo. Eso es lo que haría todo el día. Sería el encargado de agarrar a los niños en el centeno. Sé que es una locura; pero es lo único que verdaderamente me gustaría ser. Reconozco que es una locura."

Aquest text trobem que és molt interessant. Holden expressa a la seva germana Pohebe els seus sentiments.

Salinger, sempre present

L'obra ha influït fins i tot en la música actual. El cantant, guitarrista i compositor Billie Joe Armstrong, de la banda nord-americana Green Day, va escriure la cançó "Who Wrote Holden Caulfield?", per al seu àlbum Kerplunk! (1992) basant-se en la seva precepció sobre Holden.

Anstrong va declarar:

<< És una cançó sobre oblidar el que diràs. Sobre intentar motivar-te a fer alguna cosa perquè els majors et diuen "motiva't a fer alguna cosa". Llavors et frustes i penses que ho hauries de fer, però al final no fas res. I desprès en gaudeixes>>.

Green Day- Who Wrote Holden Caulfield?

Holden, personatge peculiar

Holden Caulfield és una figura tan mítica com Frodo el Hobbit, encara que ben diferent d'ell. El parlar del personatge, tan ben reproduïda, tan suggeridor, tan diferents de la de tots els adolescents literaris coneguts fins a aquell moment; Holden Cauldfield és un adolescent que rebutja el món dels adults i dels companys que són com ell i es tanca en aquest parlar per defensar-se d'un món exterior que no el comprèn.

El gran tema de la novel.la és la por del protagonista a fer-se gran i també por a la responsabilitat al ocupar-se de la seva germana on opta per fugir i obligar a la seva germana a tornar a casa de la familia.

Aqui deixem un enllaç on parla de la mort del pare de Holden: Salinger

El vigilant en el camp de sègol

Títol: El guardián entre el centeno

Autor: J. D. Salinger

Traductor: Carmen Criado

Editorial: Alianza Editorial

Pàgines: 263

Breu resum:

El vigilant en el camp de sègol és una novel·la publicada per primer cop el 1951. La novel·la narra, en primera persona, el retorn d'amagat d'un adolescent, Holden Caulfield, des de l'internat de Pencey, d'on ha estat expulsat, fins a Nova York, on viu amb la seva família. Els seus pares no saben que ha estat expulsat, ni que ha tornat a la ciutat. Holden és un jove amb greus problemes de relació, i algun tret psicòtic, cosa que serveix a l'autor per mostrar l'angoixa dels adolescents inadaptats.

La narració s'allarga durant els tres dies que el protagonista posa de manifest la seva aversió per les convencions socials i per tot tipus de relació amb els companys i antics coneguts, als quals considera uns hipòcrites.