Títol: Tierras de penumbraTítol original: Shadowlands
Direcció: Richard Attenborough
País: El Regne Unit
Any: 1993
Durada: 131 min.
Gènere: Drama, Romanç, Biogràfic
La pel·lícula "Tierras de penumbra" està basada en la vida de C.S. Lewis, autor de l'obra "Les cròniques de Nàrnia".
A continuació, podem veure els fragments de la pel·lícula que ens han marcat més profundament:
A continuació, podem veure els fragments de la pel·lícula que ens han marcat més profundament:
Tierras de penumbra ens relata una vida turmentada de C.S. Lewis pel que fa a l'aspecte familiar/personal. En la qual la mort de la seva mare, a causa d’un càncer fou un fet que el va marcar al llarg de molt anys.
C.S. Lewis, va escriure la novel•la “Les cròniqueas de Nàrnia”, per fer de la història una mena de món paral·lel en el qual es volia endinsar de manera que pogués així, evadir-se d’una realitat no gaire esperançadora, i on se’ns mostra un món de fantasia i reptes a superar, en forma d’aventures.
És doncs també un fet, que no solament l’autor parteix cap a un altre món paral·lel, sinó que és un simple reflex del que la majoria de la societat tendeix a fer: crear-se un món màgic en el seu interior, reflotant-lo en els moments més difícils i en els quals necessitem evadir-nos de tot allò que ens preocupa i ens enutja.
Ens atreviríem a afirmar que un percentatge elevat de la societat en un moment o altre ha elaborat el seu petit món fantàstic on per uns instants ha estat capaç d’evadir-se dels petits o no tan petits problemes de la vida quotidiana, on per una estona ha tornat a ser feliç, tornant a ser el nen o nena que tantes aventures li hagués agradat viure en la seva infància.
C.S. Lewis, va escriure la novel•la “Les cròniqueas de Nàrnia”, per fer de la història una mena de món paral·lel en el qual es volia endinsar de manera que pogués així, evadir-se d’una realitat no gaire esperançadora, i on se’ns mostra un món de fantasia i reptes a superar, en forma d’aventures.
És doncs també un fet, que no solament l’autor parteix cap a un altre món paral·lel, sinó que és un simple reflex del que la majoria de la societat tendeix a fer: crear-se un món màgic en el seu interior, reflotant-lo en els moments més difícils i en els quals necessitem evadir-nos de tot allò que ens preocupa i ens enutja.
Ens atreviríem a afirmar que un percentatge elevat de la societat en un moment o altre ha elaborat el seu petit món fantàstic on per uns instants ha estat capaç d’evadir-se dels petits o no tan petits problemes de la vida quotidiana, on per una estona ha tornat a ser feliç, tornant a ser el nen o nena que tantes aventures li hagués agradat viure en la seva infància.
No hay comentarios:
Publicar un comentario