Síndrome de Peter Pan

La Síndrome de Peter Pan: Quan els éssers humans no volen créixer

No és una qüestió d'edat. Hi ha exemplars de 30, 40, 50, 60 anys i n'hi ha que moren sent Peter Pan, tot i la infatigable inversió que dediquen a esquivar la vellesa. El psicòleg nord-americà Dan Kiley denominà com Síndrome de Peter Pan al conjunt de trets que té aquella persona que no sap o no pot renunciar a ser fill per començar a ser pare. L'home / nen que es resisteix a créixer.

Davant la impossibilitat de trobar la font de l'eterna adolescència, part dels homes de la societat actual han optat per ancorar en una joventut que si bé no és física, sí que els garanteix la psicològica i la comoditat d'afrontar el dia a dia sense anar més enllà, una mena de Carpe Diem.

Es tracta sens dubte d'una dolça temptació entre la joventut i la maduresa, entre el País de Mai Més i el món real. El primer sempre resulta més atractiu i temptador, però arribada l'hora, cal agafar el toro per les banyes i saber fer el pas d'un estat a un altre.